Món boig

Avui us porto una altra entrada sobre una cançó!
Estic enamorada de Mad World, la cançó que la banda britànica Tears for fears treia a la llum l’any 1982.
La veritat esque jo sempre havia escoltat la versió de Gary Jules, i va ser fa una setmana (quan em vaig començar a interessar per la cançó) quan vaig descobrir la original!
La original és més moguda, de l’estil tecno pop que caracteritzava l’època, i la versió és una balada molt més lenta.
Gary Jules va versionar la cançó per a la banda sonora de Donnie Darko l’any 2004 i va ser un gran èxit!
Cada versió te el seu propi videoclip: En el cas de Tears for Fears, va ser el primer videoclip que la banda va fer, on es veu al cantant que mira per la finestra (no era un gran videoclip), i en el del de Gary Jules es veu una coreografia d'un grup de nens que fan aparèixer diferents figures.
Aquí teniu la tornada traduïda:

I ho trobo en certa forma divertit,

en certa forma trist.

Els somnis en els que agonitzo,

són els millors que he tingut...

I ho trobo difícil de dir,

difícil d’acceptar.

Quan la gent camina en cercles,

Es un món boig... Un món boig.

Ara us deixo les dues versions, com sempre, en directe:




Amb quina versió us quedeu vosaltres?
Hi ha molts que diuen que la de Gary Jules és molt millor que la original, jo no hi estic d'acord. Jo me les agafo com a dos cançons diferents, cada una s'ha d'escoltar en un moment diferent i no les trobo comparables.
Les dues m'encanten...

La Bohèmia Rapsòdia de Queen

Avui us porto una entrada dedicada a la que és per mi, una de les cançons més mítiques de la història de la música.
La cançó escrita per Freddie Mercury sortia a la llum l’any 1975 a l’àlbum A Night At The Opera (una nit a l’òpera).
En els 5:55 minuts que dura la cançó es barregen diferents estils: Òpera, balada i acabant amb rock dur.
El videoclip també és molt innovador. No va ser el primer videoclip, ni el primer de Queen, però si el primer que servia com a suport promocional d’un single.
En diferents moments de la cançó sembla que Queen canti juntament amb un cor bastant gran, però no! Només van cantar els membres de la banda, però es van haver de sobreposar 120 pistes vocals per donar aquest efecte.
I abans d’acabar, us traduiré un fragment de la cançó:

Es aquesta la verdadera vida?

O es només fantasia?

Atrapat en aquest esfondrament,

sense poder escapar de la realitat...

Obra els teus ulls, mira dalt al cel i fixa’t.

 I ara, com sempre, us deixo amb un directe de la banda, aquest cop a Wembley, un dels concerts més coneguts de la banda:



Són tant grans Queen, per mi són una banda inigualable!

Deixa'l Ser - The Beatles

Crec que ja tocava fer una entrada sobre Els Beatles, no?
Doncs la faig avui perquè porto ja molt dies amb la cançó de Let It Be al cap!

No sé que dir d’ells, suposo que ja ho sabreu tot! Que eren 4 nois de Liverpool (John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr), que són reconeguts com a la banda més comercialment famosa de la història popular, que van treure 25 àlbums d’estudi... 

El que potser no sabreu tots és que existeixen un conjunt de llegendes urbanes sobre la banda.
La més coneguda diu que Paul McCartney, en realitat, va morir fa molt, en un accident de trànsit, i la banda el va substituir per un tal Wiliam Campbell, un policia molt semblant a ell físicament i amb una veu idèntica.
També es diu que hi ha moltes referències a la mort de Paul en diferents caràtules i cançons de la banda, com per exemple a la famosa portada d’Abbey Road, on es diu que hi ha referències d’un funeral: John Lennon va de blanc (com a predicador), Ringo Starr porta el vestit típic dels serveis funeraris, George Harrison fa servir roba de treball (podria ser l’enterrador) i Paul McCartney té els ulls tancats i va descalç, com a cadàver.

La veritat, jo no hi crec en tot això. La gent té molta imaginació! Jo formo part del grup de gent que pensa que els Beatles van entrar en el joc del rumor i van fer totes aquestes referències perquè es parles del tema... Però només ells quatre saben la veritat!

I ara si, acabo l’entrada amb el vídeo de la cançó Let It Be. Seguiu gaudint dels quatre escarabats!

Els Simple Plan

Fa uns anys m’encantaven aquests nois, vaig a arribar a ser molt fan.
I tot i que el nou àlbum no m’acaba d’agradar tant (ja que han canviat molt el seu estil original, que era bastant punk) el nou single “Paradís d’Estiu” m’ha convençut! Suposo que perquè em moro de ganes que ja arribi l’estiu!
Però abans de res vaig a introduir una mica la banda...

Simple Plan són una banda de pop punk francocanadenca (com ja he dit al principi era més bé punk rock, i s’ha tornat bastant pop).

Està composta per Pierre Bouvier (cantant) Jeff Stinco (guitarra) Sébastien Lefebvre (guitarra rítmica i cors) David Desrosiers (baix i cors) i Chuck Comeau (bateria i percussió).

Han tret quatre àlbums d’estudi, tres en directe i dos EP.
La banda també té un projecte secundari anomenat la “Simple Plan Foundation”, centrada en ajudar als adolescents en problemes que van des de la pobresa fins a la addicció de les drogues.

A més, han donat a diverses organitzacions en ajuda a nens malalts.

L’any 2008 van publicar el single benèfic, “Save You”, el videoclip del qual sortien diversos supervivents de càncer. La cançó estava inspirada en la lluita del germà del cantant per superar la malaltia.

Aquí us deixo un directe de la cançó que us he comentat al principi... Ja falta poc per l’estiu!



Però no podia tancar l’entrada sense posar-vos una cançó que realment m’agrada d’ells “Perfecte”. Han canviat molt oi?



Per molt que hagin canviat, aquests nois encara em tenen el cor robat!

Felicitats Dave Gahan!

Avui el vocalista de Depeche Mode fa 50 anys, o sigui que aprofitaré per fer-vos una entrada dedicada a la banda...

El grup britànic de música electrònica es va fundar l’any 1980.

Actualment, segueixen actius, amb Dave Gahan com a vocalista, Martin Gore com a teclista, guitarrista, segon vocalista i principal compositor, i Andrew Fletcher com a teclista.

També van passar per la banda Vincent Clarke (compositor i teclista) i Alan Charles Wilder (teclista, bateria i segona veu).

Han publicat 12 àlbums d’estudi, 2 en live i 7 recopilatoris.

Són considerats els pares del pop-rock electrònic.

Hi ha molts rumor sobre un nou àlbum per l’any que ve... a veure si hi ha sort!

Personalment, m’agrada bastant la música dels Depeche Mode, però no soc molt fan dels seus videoclips...

Per acabar us deixo, com sempre, amb una de les meves cançons preferides de la banda, ”Mai em Defraudi de Nou” i un fragment traduït!

Estem volant alt
Veiem passar el món davant nostre

No vull baixar mai més

No vull tornar a posar els meus peus avall a terra...

Per cert! Avui també fa anys el vocalista de Simple Plan, Pierre Bouvier. Felicitats! Aviat us portaré una entrada dedicada a la banda!

Música com a teràpia: La màgia de Mozart

Avui us deixo amb una entrada diferent...

Porto tot el curs investigant sobre l’autisme per al projecte de recerca, i sobretot m’he centrat en les teràpies.
He tractat un tema que m’agradaria compartir amb vosaltres: La música de Mozart té efectes sobre els nens petits i alguns malalts. Fins i tot pot millorar el coeficient intel·lectual.

I perquè Mozart? Us estareu preguntant... Doncs hi ha dues raons principals:

• El compositor austríac feia servir freqüències molt altes (entre els 125 i 9000 hertz) que són les necessàries per a les teràpies.
• La frescor de les obres. Mozart començà a escriure als 4 anys, abans de saber el que realment era la cultura. Això li donà a les seves obres una alegria infantil e innocència, que conservà fins a l’edat adulta, afegint sempre riqueses del seu propi creixement.

Hi ha molta gent que creu que l’efecte Mozart és completament fals, però si aquests mètodes tenen resultats, serà per alguna cosa, no?
A les teràpies s’acostuma a utilitzar la sonata K448 per a dos pianos. Per suposat (i desgraciadament)  no tenim cap vídeo de Mozart interpretant-la, però aquí us deixo una interpretació de 4 pianistes del primer moviment de la sonata:

18 Anys sense Kurt

Avui us porto una entrada per recordar a Kurt Cobain, la llegenda que ens deixà avui fa exactament 18 anys a causa d’un tret al cap.

No sabeu qui va ser Kurt Cobain? Aquí us deixo l’enllaç a l’entrada que vaig fer sobre ell: 

Prefereixo ser odiat per qui sóc que estimat per allò que no sóc.

Una cosa que no vaig mencionar a l'anterior entrada és que Cobain té una filla de 19 anys anomenada Frances Bean Cobain, model, cantant i pintora.
El padrí de la noia és el vocalista de REM Michael Stipe.
Kurt va deixar la custodia de la noia a la seva mare, però aquesta la va perdre en diferents ocasions, i Frances acabà quedant en mans de la mare i la germana del cantant.

Molta gent diu que era un artista molt sobrevalorat i altres opinen que va ser la veu de tota una generació, jo tinc clar que Cobain és i serà sempre una llegenda de la música.

I per acabar us deixo amb un directe de la cançó “L’home que va vendre el món”:

Descansi en pau...